Situació geogràfica
Relleu
Mallorca està constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades.
La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic .
La Serra de Llevant,paral•lela a la costa, al sud-est de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és al Puig de St. Salvador a 509 m d'altitud.
La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
Clima
El clima mallorquí es caracteritza per temperatures altes a l’estiu (superant els 30 graus) i moderadament baixes a l’hivern (inferiors als 5 graus).
Les nevades son caracteritzades a la serra de tramuntana però excepcionals a la capital.
El niell d’humitat es molt alt.
Vegetació
Entre els paisatges més característics de Mallorca cal destacar la gran quantitat de garrigues i alzinars.
ALZINAR
L'alzinar és la comunitat vegetal que més equilibri mantindria amb tots els factors del nostre medi, però la intervenció i ocupació humana l'ha fet reduir de forma extraordinària.
El sotabosc de l'alzinar conserva un cert grau d'humitat que contribueix al creixement d'una ampla varietat d'arbusts i herbes gràcies a les grans ombres que creen. No obstant, l'acció de l'home amb l'extracció de llenya i altres accions ha deteriorat el sotabosc de l'alzinar. Entre les plantes més significatives podem trobar:
- L'alzina: les seves fulles són dures, d'un color verd fosc. El seu fruit és l'aglà.
- Arboçera: és un tipus d'arbust amb branques tendres i vermellenques. Té unes fulles grans i lluentes. Les seves flors són blanques i el seu fruit comestible és l'arboça.
- Mata: és un dels arbusts més comuns i més coneguts. A l'estiu desprèn una olor molt agradable. Les seves fulles són lluentes per damunt i deslluïdes per davall. El seu fruit és el llentiscla que antigament se’n treia un oli i les seves fulles servien com a planta medicinal.
- Llampúdol bord: és un arbust endèmic de l'alzinar balear que arriba a fer un metre d'alçada. Les seves fulles són inconfusibles: dentades i espinoses. El podem trobar o podíem trobar a Mallorca i Cabrera.
GARRIGA
La garriga de les Balears està formada per: la garriga d'ullastres i garballons que ocupen els llocs més secs i més depredats; i la garriga de ciprells i romanins. Aquí podem veure unes quantes plantes característiques de la garriga:
- Ullastre: aquest arbre té les fulles molt semblants a les de l'olivera però és més petit. La fusta d'ullastre és molt dura i s'utilitza per fer arades, mànecs d'eines, etc.
- L'olivera: és un arbre no massa alt, ramificat amb fulles petites amb forma de llança, impermeables i dures. Es tracta d'un arbre adaptat a la sequedat i a la calor mediterrània. Les plantacions d'oliveres cobriren durant segles, gran part de les terres de conreu de Mallorca.
- Garrover: és una planta que a diferència de la majoria d'altres, cada garrover té una classe de flors: o masculines o femenines. El seu fruit és la garrova i és dolç.
- Ciprell o xiprell: és una planta amb fulles com agulles, floreix a la tardor igual que l'arbocera. Es solia usar per fer umbracles.
- Estepa Blanca o d'escurar: el nom prové del color de les seves fulles i perquè abans era emprada per escurar.
- Estepa llimonenca o morisca negra: és una planta de fulles estretes i amb una forta olor de resina. Les flors són blanques i més petites que les altres estepes.
- Romaní: és l'arbust més agradable de la nostra garriga, és olorosa i medicinal, arriba més o menys a créixer un metre d'alçada. Les seves flors poden ser blaves o roses.
Idioma
Segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 2007, la llengua catalana, pròpia de les illes balears, tindrà el caràcter d’idioma oficial.
Els aspectes més destacats de la llengua catalana de Mallorca, mallorquí, són les neutralitzacions de la a i la e tòniques, i el consum del article salat ( es, sa i ses) en el lloc de el, la, els i les (excepte a la localitat de Pollença, on curiosament s’utilitzen els articles el, la , els i les) .
Història
Prehistòria
A Muleta (Soller) i a Son Matge (Valldemossa) s’han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s’han datat a l’any 5.200 aproximadament.
Les colonitzacions protohistòriques (Gregs, Fenicis, Cartaginesos, Romans) són febles.
Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ésser que lluitaren al costat d'Hannibal, el general cartaginès que quasi derrotà els romans, i arribaren a combatre gairebé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps és la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.
Edat Antiga
Els romans intentaren conquerir l’illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 aC Quintus Caecilius Matellus, que després seria conegut amb el sobre nom de Balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d’aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears.
Els romans fundaren les ciutats de Palma (Palma de Mallorca) i Pol.lèntia (Alcudia). Al final d’aquest període el cristianisme arriba a l’illa.
Alta Edat Mitjana
Al 425 el poble germànic dels vàndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d’Àfrica. Al 534 el general Apol•linar incorpora les Balears a l’imperi Bizantí. La decadència bizantina a la Mediterrània Occidental al segle VII deixa aïllat l’arxipèlag.
Els musulmans
L’any 903 es produí la conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes d’Issam Al-Khawlani, quedant d’aquesta manera les illes sota control de l’Emirat de Còrdova.
L’any 1015 Mallorca passa a dependre de la Taifa de Dènia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Barenguer III saqueja però no ocupa l’illa. Això accelerarà la incorporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.
Jaume I
L'illa fou conquerida novament durant la croada de les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el conqueridor l'any 1229. Després de derrotar definitivament a Abú Yahya a la Batalla de Puerto Pí (1229) va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230), la resistència cessà en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'Àfrica o foren esclavitzats. L'illa va ser totalment repoblada per catalans principalment provinents de les comarques del Rosselló i l'Empordà, i en general de la costa nord del principat. És per això que avui en dia encara es parla català, tot i que els mallorquins anomenen la seva llengua "Mallorquí", i així és coneguda arreu. És una llengua ben viva i posseeix unes característiques que la diferencien del català del Principat, tant per l'accent com per algunes paraules i expressions exclusives del mallorquí.
En el seu testament, Jaume I creà el regne de Mallorca, depenent del Rei de la corona Catalana-aragonesa. També rendien vassallatge les illes de Menorca (encara sota poder musulmà) Eivissa i Formentera. Un cop mort el rei Jaume(1276), el seu fill Jaume pren el nom de Jaume II de Mallorca i assumeix el tron.
A la guerra de successió, l'illa va ser fidel a l'arxiduc Carles, juntament amb el Principat i el Regne de València. Felip V va derrotar les tropes catalanes i Mallorca va passar definitivament a formar part de l'Estat Espanyol.
Organització política
L'illa té una població censada de 814.275 habitants, de la què menys de la meitat viu a la capital, Palma (396.570).
Els municipis que la segueixen en població són Calvià (50.777), Manacor (37.963), Inca (29.450), Llucmajor (35.092), Marratxí (32.380), Alcúdia (18.327), Felanitx (17.969) i Pollença (16.997).
L'àrea metropolitana de la capital, que s'estén pels municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor, situats a la Badia de Palma, té més de 500.000 habitants. Pel contrari, el municipi menys poblat és el d'Escorca (276) situat a la Serra de Tremuntana.
L'illa rep anualment, gràcies al turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants, això fa que a l'estiu la població d'aquestes ciutats es multipliqui. Destaca igualment un elevat nombre d'estrangers residents.
Gastronomia
Mallorca és una illa dividida en tres parts: la serra de tramuntana, la serra de llavant i la plana enmig.
El conreu d'hortalisses i cereals i la cria de porcs a l'interior es complementa amb la pesca de la costa. Les matances són molt important a l'illa, ja que s'aprofita tot el porc en una varietat d'embotits i per descomptat, l'ensaïmada . La seva gastronomia es basa doncs en el porc, les hortalisses, el peix i el marisc.
Ingredients bàsics
Els mallorquins utilitzen els ingredients que la seva terra els permet.
De carn: Porc i Sagí
De Hortalisses i llegums de tota classe: all, tomàquet, albergínia, pebrera,...
De Peix i Marisc també de tota classe.
Greix sobretot: Oli d’oliva de Mallorca i de vegades saïm.
I d’Espècies: sal, pebre negre, pebre bord...
Especialitats
A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta illa:
Ensaïmada
El producte mallorquí més estès fora de l'illa és l'ensaïmada, una pasta tova i cuita a base de saïm (greix de porc), de forma circular i espolsada de sucre fi. Aquest dolç es produeix amb denominació d'origen i sol superar els 15cm de diàmetre. De vegades arriben a mig metre. Fora de Mallorca, aquest dolç és a sovint més petit.
Sobrassada
La sobrassada de Mallorca és un embotit de denominació d'origen (DO) protegida per la Unió Europea. Es fa a base de carn magra de porc, llard i pebre roig en pols. Es preserva en budell i se serveix crua, fregida o torrada, freda o calenta, amb dolç o amb salat. També hi ha una DO específica per a la sobrassada de Mallorca feta amb carn de porc negre de Mallorca.
Coques
La coca de trampó és una coca de recapte amb diverses hortalisses. Aquesta coca és molt estesa arreu dels Països Catalans, en especial a les comarques Centrals del país Valencià i a les Terres de Ponent.
Una altra coca és la coca de saquí, feta a base de la massa fresca d'una ensaïmada; encara una altra és la coca de pebrots torrats.
Frit
El frit és un plat tradicional elaborat a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot. És un fregit amb oli d’oliva de la carn amb ceba, tomàtiga, pebres vermells i patates.
Sembla que té origen semita, ja que presenta semblances a la cuina juevo-sefardita i àrab. És ja citat a diversos receptaris antics com el Llibre de Sent Soví (s. XIV)
Existeixen diverses varietats del frit, entre elles el Frit de matances, que es fa l'època de matances; el Frit de rates, variant de Sa Pobla relacionada amb la caça; el Frit de sang, de la comarca de la Serra de Tramuntana; i el Frit variat, una versió amb ingredients variats.
Altres plats típics
Bunyols de vent, una preparació d'ascendència àrab present al País Valencià i Catalunya.
Panada, i una versió únic de l'illa, el Cocorroi, que té una forma arrodonida.
Tumbet, un plat fet a base de capes de verdures (patates, albergínies, pebrots, pot tenir carbassó) tallades a rodanxes, fregides i cobertes de sofregit que es pot menjar fred o calent com a primer plat o per a acompanyar carns i peixos. La carn, fins i tot una mica de sobrassada, o el peix es pot afegir en trossets com una capa més per a fer un tumbet de carn, de sobrassada o de peix. També és típic a les Pitïuses.
Quelis o galetes d'Inca, una mena de galetes de pa que es trenquen longitudinalment amb facilitat i es poden farcir del que es vulgui.
Rosari ensucrat, un enfillal de dolços típic de Palma que es regala als fills i néts menuts durant Pasqua, junt amb les panades i rubiols.
Rubiol, una panada dolça pareguda a la casqueta de Catalunya o el pastisset dolç valencià típic de Mallorca i Menorca.
Begudes típiques
Herbes de Mallorca
Palo
Mesclat
Fires gastronòmiques
A St. Joan, se celebra el primer dissabte d'octubre la Festa d’es Botifarró, una festa popular on es consumeix gran quantitat de llonganisses i sobrassada. A molts pobles de l'illa, les matances són un esdeveniment festiu que involucra tot el poble. La festa popular de Binissalem és Sa Vermada (o sigui la verema).
Cal destacar la Nit de Sant Antoni a Sa Pobla, festa molt popular a Mallorca, on es consumeixen en gran quantitat els productes típics de Mallorca:sobrada, ensaïmades, arroç brut, ...
Festa de Moros i Cristians a la localitat de Pollença, el 2 d’agost, amb la simulació de la lluita del poble contra el pirata bereber Dragut, amb una extraordinària repercussió mediàtica i turística
Arquitectura
Una de las figures arquitectòniques més representatives de l’illa, consisteix en el castell de Bellver, per ser un dels 3 únics castells europeus de planta circular.
Relleu
Mallorca està constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades.
La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic .
La Serra de Llevant,paral•lela a la costa, al sud-est de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és al Puig de St. Salvador a 509 m d'altitud.
La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
Clima
El clima mallorquí es caracteritza per temperatures altes a l’estiu (superant els 30 graus) i moderadament baixes a l’hivern (inferiors als 5 graus).
Les nevades son caracteritzades a la serra de tramuntana però excepcionals a la capital.
El niell d’humitat es molt alt.
Vegetació
Entre els paisatges més característics de Mallorca cal destacar la gran quantitat de garrigues i alzinars.
ALZINAR
L'alzinar és la comunitat vegetal que més equilibri mantindria amb tots els factors del nostre medi, però la intervenció i ocupació humana l'ha fet reduir de forma extraordinària.
El sotabosc de l'alzinar conserva un cert grau d'humitat que contribueix al creixement d'una ampla varietat d'arbusts i herbes gràcies a les grans ombres que creen. No obstant, l'acció de l'home amb l'extracció de llenya i altres accions ha deteriorat el sotabosc de l'alzinar. Entre les plantes més significatives podem trobar:
- L'alzina: les seves fulles són dures, d'un color verd fosc. El seu fruit és l'aglà.
- Arboçera: és un tipus d'arbust amb branques tendres i vermellenques. Té unes fulles grans i lluentes. Les seves flors són blanques i el seu fruit comestible és l'arboça.
- Mata: és un dels arbusts més comuns i més coneguts. A l'estiu desprèn una olor molt agradable. Les seves fulles són lluentes per damunt i deslluïdes per davall. El seu fruit és el llentiscla que antigament se’n treia un oli i les seves fulles servien com a planta medicinal.
- Llampúdol bord: és un arbust endèmic de l'alzinar balear que arriba a fer un metre d'alçada. Les seves fulles són inconfusibles: dentades i espinoses. El podem trobar o podíem trobar a Mallorca i Cabrera.
GARRIGA
La garriga de les Balears està formada per: la garriga d'ullastres i garballons que ocupen els llocs més secs i més depredats; i la garriga de ciprells i romanins. Aquí podem veure unes quantes plantes característiques de la garriga:
- Ullastre: aquest arbre té les fulles molt semblants a les de l'olivera però és més petit. La fusta d'ullastre és molt dura i s'utilitza per fer arades, mànecs d'eines, etc.
- L'olivera: és un arbre no massa alt, ramificat amb fulles petites amb forma de llança, impermeables i dures. Es tracta d'un arbre adaptat a la sequedat i a la calor mediterrània. Les plantacions d'oliveres cobriren durant segles, gran part de les terres de conreu de Mallorca.
- Garrover: és una planta que a diferència de la majoria d'altres, cada garrover té una classe de flors: o masculines o femenines. El seu fruit és la garrova i és dolç.
- Ciprell o xiprell: és una planta amb fulles com agulles, floreix a la tardor igual que l'arbocera. Es solia usar per fer umbracles.
- Estepa Blanca o d'escurar: el nom prové del color de les seves fulles i perquè abans era emprada per escurar.
- Estepa llimonenca o morisca negra: és una planta de fulles estretes i amb una forta olor de resina. Les flors són blanques i més petites que les altres estepes.
- Romaní: és l'arbust més agradable de la nostra garriga, és olorosa i medicinal, arriba més o menys a créixer un metre d'alçada. Les seves flors poden ser blaves o roses.
Idioma
Segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 2007, la llengua catalana, pròpia de les illes balears, tindrà el caràcter d’idioma oficial.
Els aspectes més destacats de la llengua catalana de Mallorca, mallorquí, són les neutralitzacions de la a i la e tòniques, i el consum del article salat ( es, sa i ses) en el lloc de el, la, els i les (excepte a la localitat de Pollença, on curiosament s’utilitzen els articles el, la , els i les) .
Història
Prehistòria
A Muleta (Soller) i a Son Matge (Valldemossa) s’han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s’han datat a l’any 5.200 aproximadament.
Les colonitzacions protohistòriques (Gregs, Fenicis, Cartaginesos, Romans) són febles.
Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ésser que lluitaren al costat d'Hannibal, el general cartaginès que quasi derrotà els romans, i arribaren a combatre gairebé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps és la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.
Edat Antiga
Els romans intentaren conquerir l’illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 aC Quintus Caecilius Matellus, que després seria conegut amb el sobre nom de Balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d’aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears.
Els romans fundaren les ciutats de Palma (Palma de Mallorca) i Pol.lèntia (Alcudia). Al final d’aquest període el cristianisme arriba a l’illa.
Alta Edat Mitjana
Al 425 el poble germànic dels vàndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d’Àfrica. Al 534 el general Apol•linar incorpora les Balears a l’imperi Bizantí. La decadència bizantina a la Mediterrània Occidental al segle VII deixa aïllat l’arxipèlag.
Els musulmans
L’any 903 es produí la conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes d’Issam Al-Khawlani, quedant d’aquesta manera les illes sota control de l’Emirat de Còrdova.
L’any 1015 Mallorca passa a dependre de la Taifa de Dènia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Barenguer III saqueja però no ocupa l’illa. Això accelerarà la incorporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.
Jaume I
L'illa fou conquerida novament durant la croada de les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el conqueridor l'any 1229. Després de derrotar definitivament a Abú Yahya a la Batalla de Puerto Pí (1229) va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230), la resistència cessà en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'Àfrica o foren esclavitzats. L'illa va ser totalment repoblada per catalans principalment provinents de les comarques del Rosselló i l'Empordà, i en general de la costa nord del principat. És per això que avui en dia encara es parla català, tot i que els mallorquins anomenen la seva llengua "Mallorquí", i així és coneguda arreu. És una llengua ben viva i posseeix unes característiques que la diferencien del català del Principat, tant per l'accent com per algunes paraules i expressions exclusives del mallorquí.
En el seu testament, Jaume I creà el regne de Mallorca, depenent del Rei de la corona Catalana-aragonesa. També rendien vassallatge les illes de Menorca (encara sota poder musulmà) Eivissa i Formentera. Un cop mort el rei Jaume(1276), el seu fill Jaume pren el nom de Jaume II de Mallorca i assumeix el tron.
A la guerra de successió, l'illa va ser fidel a l'arxiduc Carles, juntament amb el Principat i el Regne de València. Felip V va derrotar les tropes catalanes i Mallorca va passar definitivament a formar part de l'Estat Espanyol.
Organització política
L'illa té una població censada de 814.275 habitants, de la què menys de la meitat viu a la capital, Palma (396.570).
Els municipis que la segueixen en població són Calvià (50.777), Manacor (37.963), Inca (29.450), Llucmajor (35.092), Marratxí (32.380), Alcúdia (18.327), Felanitx (17.969) i Pollença (16.997).
L'àrea metropolitana de la capital, que s'estén pels municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor, situats a la Badia de Palma, té més de 500.000 habitants. Pel contrari, el municipi menys poblat és el d'Escorca (276) situat a la Serra de Tremuntana.
L'illa rep anualment, gràcies al turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants, això fa que a l'estiu la població d'aquestes ciutats es multipliqui. Destaca igualment un elevat nombre d'estrangers residents.
Gastronomia
Mallorca és una illa dividida en tres parts: la serra de tramuntana, la serra de llavant i la plana enmig.
El conreu d'hortalisses i cereals i la cria de porcs a l'interior es complementa amb la pesca de la costa. Les matances són molt important a l'illa, ja que s'aprofita tot el porc en una varietat d'embotits i per descomptat, l'ensaïmada . La seva gastronomia es basa doncs en el porc, les hortalisses, el peix i el marisc.
Ingredients bàsics
Els mallorquins utilitzen els ingredients que la seva terra els permet.
De carn: Porc i Sagí
De Hortalisses i llegums de tota classe: all, tomàquet, albergínia, pebrera,...
De Peix i Marisc també de tota classe.
Greix sobretot: Oli d’oliva de Mallorca i de vegades saïm.
I d’Espècies: sal, pebre negre, pebre bord...
Especialitats
A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta illa:
Ensaïmada
El producte mallorquí més estès fora de l'illa és l'ensaïmada, una pasta tova i cuita a base de saïm (greix de porc), de forma circular i espolsada de sucre fi. Aquest dolç es produeix amb denominació d'origen i sol superar els 15cm de diàmetre. De vegades arriben a mig metre. Fora de Mallorca, aquest dolç és a sovint més petit.
Sobrassada
La sobrassada de Mallorca és un embotit de denominació d'origen (DO) protegida per la Unió Europea. Es fa a base de carn magra de porc, llard i pebre roig en pols. Es preserva en budell i se serveix crua, fregida o torrada, freda o calenta, amb dolç o amb salat. També hi ha una DO específica per a la sobrassada de Mallorca feta amb carn de porc negre de Mallorca.
Coques
La coca de trampó és una coca de recapte amb diverses hortalisses. Aquesta coca és molt estesa arreu dels Països Catalans, en especial a les comarques Centrals del país Valencià i a les Terres de Ponent.
Una altra coca és la coca de saquí, feta a base de la massa fresca d'una ensaïmada; encara una altra és la coca de pebrots torrats.
Frit
El frit és un plat tradicional elaborat a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot. És un fregit amb oli d’oliva de la carn amb ceba, tomàtiga, pebres vermells i patates.
Sembla que té origen semita, ja que presenta semblances a la cuina juevo-sefardita i àrab. És ja citat a diversos receptaris antics com el Llibre de Sent Soví (s. XIV)
Existeixen diverses varietats del frit, entre elles el Frit de matances, que es fa l'època de matances; el Frit de rates, variant de Sa Pobla relacionada amb la caça; el Frit de sang, de la comarca de la Serra de Tramuntana; i el Frit variat, una versió amb ingredients variats.
Altres plats típics
Bunyols de vent, una preparació d'ascendència àrab present al País Valencià i Catalunya.
Panada, i una versió únic de l'illa, el Cocorroi, que té una forma arrodonida.
Tumbet, un plat fet a base de capes de verdures (patates, albergínies, pebrots, pot tenir carbassó) tallades a rodanxes, fregides i cobertes de sofregit que es pot menjar fred o calent com a primer plat o per a acompanyar carns i peixos. La carn, fins i tot una mica de sobrassada, o el peix es pot afegir en trossets com una capa més per a fer un tumbet de carn, de sobrassada o de peix. També és típic a les Pitïuses.
Quelis o galetes d'Inca, una mena de galetes de pa que es trenquen longitudinalment amb facilitat i es poden farcir del que es vulgui.
Rosari ensucrat, un enfillal de dolços típic de Palma que es regala als fills i néts menuts durant Pasqua, junt amb les panades i rubiols.
Rubiol, una panada dolça pareguda a la casqueta de Catalunya o el pastisset dolç valencià típic de Mallorca i Menorca.
Begudes típiques
Herbes de Mallorca
Palo
Mesclat
Fires gastronòmiques
A St. Joan, se celebra el primer dissabte d'octubre la Festa d’es Botifarró, una festa popular on es consumeix gran quantitat de llonganisses i sobrassada. A molts pobles de l'illa, les matances són un esdeveniment festiu que involucra tot el poble. La festa popular de Binissalem és Sa Vermada (o sigui la verema).
Cal destacar la Nit de Sant Antoni a Sa Pobla, festa molt popular a Mallorca, on es consumeixen en gran quantitat els productes típics de Mallorca:sobrada, ensaïmades, arroç brut, ...
Festa de Moros i Cristians a la localitat de Pollença, el 2 d’agost, amb la simulació de la lluita del poble contra el pirata bereber Dragut, amb una extraordinària repercussió mediàtica i turística
Arquitectura
Una de las figures arquitectòniques més representatives de l’illa, consisteix en el castell de Bellver, per ser un dels 3 únics castells europeus de planta circular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario