INTRODUCCIÓ
La civilització egípcia és una de les més antigues que es coneixen. Es va desenvolupar cap a l’any 3000 abans de Crist al nord-est d’Àfrica, en unes de les terres planes i fèrtils regades pel riu Nil. Va durar fins el segle I abans de Crist.
El cap polític i religiós d’Egipte era el Faraó que era adorat com un déu.
Vivia en palaus immensos, envoltat de la seva cort, de grans luxes. La cort del Faraó era formada per centenars de servidor, esclaus, soldats i funcionaris. Els funcionaris eren ajudants dels Faraó, sabien escriure i comptar, i s’ocupaven de cobrar els impostos i de controlar i anotar tot el que passava.
Quan morien, els cadavers dels faraons eren embalsamats per conservar-los. Les vísceres del cos del difunt es guardaven en un vasos funeraris.
La religió va tenir un paper molt important. Cada faraó formava part d’una Dinastía, membres d’una mateixa família que van governar Egipte en un periode de temps concret.
Durant la Dinastia V, els faraons van començar a atribuir-se ascendència divina i des d’aquella època van ser venerats com a fills de Ra, l’únic déu important venerat de manera constant a l’antic Egipte.
Durant les primeres dinasties de faraons es van construir importants complexos funeraris per als faraons, que temps després esdevindrien en les grans piràmides, grans símbols de l’antic Egipte. Les Piramides eren tombes reials.
TUTMOSIS I
TERCER REI DE LA XVIII DINASTIA
Fill d’Amenofis I i d’una princesa anomenada Seniseneb, tot i que no hi ha seguretat sobre la partenitat d’Amenofis. Probablement va ser un fill il.legitim. Tutmosis I va començar el seu regnat amb una campanya contra Núbira.
Va dedicar-se després a l’administració del seu regne fent de Memfis la seva segona capital. Durant el seu regnat va realitzar nombroses construccions, sobretot a Karnak, on va començar el temple d’Amón.
La seva sobtada mort va provocar una important crisi dinàstica, ja que els seus dos fills havien mort temps abans.
Tutmosis I va ser el primer faraó que va construir la seva tomba a la Vall dels Reis.
AMENOFIS III
SETÈ REI DE LA XVIII DINÀSTIA
Amenofis III va ser el successor de Tutmosis III.
Va esdevenir un faraó de temperament enèrgic, amant de la guerra, de la caça i en general dels exercicis violents, expert en cavalls i en el maneig del rem i de l’arc. Durant el seu regnat va realitzar diferents campanyes per Síria, sotmeten pobles sencers i obligant-los a fer quantiosos tributs de guerra. Va ser un faraó envoltat de fons funcionaris, que van fer funcionar molt bé la seva administració. També va ser flexible en el culte a divinitats asiàtiques. En morir va ser enterrat a la Vall dels Reis. La seva tomba, bellament decorada, conté la totalitat de textos i algunes escenes del llibre L’Amduat i en la qual es va trobar el seu sarcòfag i mòmia.
AMENOFIS IV
DESÈ REI DE LA XVIII DINÀSTINA
Fill i successor d’Amenofis III, va ser conegut com Amenofis IV, tot i que el seu nóm era Akenaton. Va iniciar relacions d’Egipte amb països estrangers mostrant el prestigi que Egipte tenia a nivell internacional.
El faraó Amenofis IV va passar a la història com el faraó heretge i com un dels primers reformadors religiosos amb clares tendències monoteístes entorn d’Atón, a qui va edificar nombrosos temples en tot el país. Per molts estudiosos Amenofis IV és un dels faraons més interessants.
TUTANKAMON
DOTZÈ REI DE LA XVIII DINÀSTIA
La seva esposa Nefertiti, una de les filles del rei Amenofis IV, van fer que Tuttanhkamon pogués arribar a ser faraó.
Va tenir un curt regnat, ja que va morir amb només 19 anys, i sen saben poques coses. Va morir a causa d’un accident, tot i que molts estudiosos pensen que potser va morir de forma violénta, assassinat, per una fractura al crani o a conseqüència d’una malaltia infecciosa. La seva mort sobtada va plantejar problemes molt seriosos de successió. El Faraó no havia deixat descendència. Tuttnhkamon ha passat a la història per ser la troballa més famosa de l’antic Egipte. La seva tomba va ser trobada a la Vall dels Reis l’any 1922 per Howard Carter, envoltat de fabulosos tresors.
SETI I
SEGON FARAÓ DE LA XIX DINÀSTIA
Va ser fill i successor de Ramsès I. Va regnar durant 15 anys. Va dedicar-se a restablir el poder egipci en les zones asiàtiques. Ja en el seu primer any de govern va efectuar un atac contra els beduins, que s’havien apoderat de diferents fortalesses egipcies. Després atacaria Síria i d’altres zones. Els seu temple funerari el va situar en la Vall dels Reis, a Gurna. Una tomba molt gran i bella, amb moltes pintures de gran valor.
RAMSÈS II
TERCER REI DE LA XIX DINÀSTIA
Ramsés II va ser qualificat com “Sol de tots els països” “Imatge perfecte de Re” i “Gloriós sol d’Egipte”. Va ser un dels més importants faraons egipcis, educat conforme al seu rang i sota l’ideal de grandesa de les Dues Terres. Va ser un excel.lent caçador i sobretot un gran constructor a més d’un excel.lent militar i polític. No va dubtar a fundar diverses ciutats per tot el país que duent el seu nóm. Ramsès va extrendre el seu poder per diferents territoris, sotmeten els Hihites, el domini del quals va quedar garantit amb el matrimoni de Ramsès amb una princesa hihita, filla d’un Khattusilis III. Del seu regnat han arribat molts testimonis d’art i de monuments, com les restes del temple Akhmim. La seva mómia, universalment famosa, es troba al Museu de El Caire. Es creu que Ramsès II va ser el faraó de l’Exode, el perseguidor de Moisés.
CLEÒPATRA VII
DARRERA REINA DE L’ANTIC EGIPTE
Dona de gran intel.ligència i bellesa. Va governar el país juntament amb el seu germà menor Ptolomeo XIII de molt curta edat, amb qui s’havia casat per desig del seu pare. El seu govern es va veure alterat per diverses conspiracions. Acusada de conspiració va haver de fugir a Síria, després tornada a Egipte, va reclutar en el Delta Oriental un exèrcit per enfrontar-se al seu germà i espós. No obstant això la presència de Juli Cesar a Egipte, va evitar una guerra fraticida. La relació amorosa de Cesar amb Cleopatra, va provocar l’anomenada guerra d’Alexandria, contra els seus detractors. Això va fer que el Romà Juli Cesar, es fes l’amo d’Egipte i que posteriorment lliurés el país a Cleòpatra. Posteriorment va ser la parella de Marc Antoni. Temps després Cleòpatra VII va optar per suicidar-se mitjançant la mossegada d’una serp, per evitar caure en mans dels romans, contraris a Marc Antoni.
MENES
UN DELS PRIMRS REIS EGIPSIS
Considerat unificador del país i primer faraó, la historicitat de Menes no ha estat confirmada, tot i haver realitzat nombrosos intents per a identificar-lo amb algú dels primers reis de la I dinastia.
El document més antic que al.ludeix al seu nom data de la meitat del segle XV a. de C.: es tracta d'un escarabeo en el qual apareixen els noms de Menes, Hatshepsut i
THUTMOSIS III
Així mateix, apareix també registrat en les Llistes reals.
Les fonts gregues al.ludeixen a Menes, va ser fundador de Memfis i d'un temple a Ptah, localitat que recull una tradició segons la qual Menes hauria estat salvat durant una cacera per un cocodril, en el record del qual hauria fundat Cocodrilópolis . Sembla ser que el seu regnat va durar 62 anys, i morí trossejat per un hipopòtam.
ZOSER
SEGON FARAÓ DE LA III DINESTIA
Germà i successor de Nebka i fill de la reina Nymaathap, esposa de Khasekhemuy , últim rei de la II dinastia. En els seus monuments, el rei apareix únicament designat amb el seu nom Horus de Netjerikhet i amb el Nebty de Netjerykhetnebty. D'acord amb el Papir de Torí, Djeser va regnar durant dinou anys (vint-i-nou, segons Manetón). La capital del seu regnat es vav situar a Memfis. Va incorporar el déu Ra , el rei dels déus i també déu del sol, al culte reial. Va fer construir varis temples, a diferents llocs del país, amb honor a Horus (fill d’Isis i d’Osiris, deu protector dels infants) a Thot (deu de la escriptura i déu de la Lluna). Va ser enterrat en la piràmide escalonada de Saqqara, el monument funerari de pedra més antic del mon.
KEOPS
SEGON FARAÓ DE LA IV DINESTIA
Va governar des de vers el 2490 fins a vers el 2470 aC, uns 23 anys. Va succeir el seu pare Snefru amb prop de 40 anys.
La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritites I, Henutsen i Nefertkau (aquestes dues últimes, filles de Snefru).
Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom , Piràmide de Kheops, el seu monument funerari. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. Es possible, que l’esfinx de Giza també formés part del complexe funerari de Keops, al ser l’arquitecta Khufu fos també l'autor de tots ells-
Va enviar expedicions al Sinaí i va establir mines de diorita a Núbia, a la regió d'Abu Simbel on s'ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripció a l’Illa Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regió foren objecte de l'atenció del faraó que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura.
Alguns escrits senyalan que no va ser respetuós amb la religió, i que va fer tancar temples e inclús esclavitzar els seus súbdits. La realitat es que va ser un Faraó venerat, per el poble egipci, fins a la época romana, i que va fer edificar temples a Coptos, Memfis i altres llocs.
Del faraó es conserva una petita estatueta de ivori, de tan sols 7,5 cms d’altura, i trobada a un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos.
Fou deïficat durant la Dinastia XXVI i el seu nom escrit a escarabats. S'ha trobat el nom de dos sacerdots encarregat llavors del seu culte.
A la seva mort, el va succeir el seu fill gran Djedefre.
KEFREN
QUART REI DE LA IV DINESTIA
Era fill del faraó Keops i de la reina secundària Henutsen.
Va regnar uns 26 anys .Va succeir a sa germà Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet.
De Khefren n'hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. A un representació del rei es pot veure l'anomenat Temple de l'esfinx amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai fou acabat.
El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare Kheops, i una mica més petita . L'estructura interior també és menys complexa. No obstant Khefren la va batejar com "la gran piràmide".
MICERÍ
REI DE LA IV DINESTIA
Va succeir al faraó Bakka o Baufre.
El seu període de regne fou d'uns 18 anys .
El seu pare fou Khefren i la seva mare la reina Khamerernebti I.
Es va casar amb Khamerernebti II que seria germanastre.
Va explotar les canteres d'Assuan i va dirigir alguna expedició al Sinaí.
Un total de sis estatues de Menkaure (Micerí) foren trobades per l'arqueòleg americà Reisner el 1910 entre elles una estàtua del faraó amb una reina que se suposa podria ser Khamerernebti II
Va construir com a monument funerari la Piràmide que porta el seu nom, Piràmide de Micerí, però que el va batejar com "Menkaure es diví".
La piràmide es menys gran que la del seu pare i avi i esta encaixonada entre 16 capes de granit. Volia també cobrir-la de granit però va morir abans de fer-ho.
AMENEMHAT I
REI EGIPCI, FUNDADOR DE LA XII DINESTIA
El seu regnat va durar uns trenta anys.
La seva mare es deia Nefret i el seu pare es deia Senwusret que era sacerdot.
Sigui per un cop d'estat incruent o mitjançant una revolta seguida d'una guerra civil no gaire llarga, Amenemhet va assolir el poder i es va proclamar rei.
La seva dona principal fou Neferytotenen. Al menys se sap de dues dones més: Dedyet, i Sobekneferu.
Va tenir un fill anomenat Lisht.
El seu fill, Lisht, va construir l'anomenada piràmide d'Amenemhet I.
També va renovar els contactes amb Fenícia, sobretot Biblos, i amb la zona de la mar Egea.
Amenemhet fou constructor de molts edificis: en va construir a Bubastis, Al-Khatana i Tanis i va començar importants edificis a Karnak, incloent el temple original de Mut al sud del gran temple d'Amon. També va construir a Coptos , a Abidos, a Denderah i a Memfis; al nord de Tell al-Daba va començar a construir un temple a Ezbet Rushdi que fou després acabat i ampliat per Sesostris III.
El rei era adorador d'Amon. En el seu temps l'adoració a Amon va substituir com a culte principal al deu guerrer de Tebes, Montu.
Amenemhet I era ja bastant gran quant va morir víctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i corregent era en campanya contra els libis. Dues obres literàries parlen d'aquesta mort. Una d'elles explica que després d'estar amb una de les dones de l'harem se'n va anar a dormir i fou atacat per la seva pròpia guàrdia; va agafar les armes i va lluitar però no va rebre ajut; fou ferit i finalment mort. Tot i així el complot no va reeixir doncs el seu fill Senusret I va ser proclamat rei
AMENOFIS I
SEGON FARAÓ DE LA XVIII DINESTIA
Va regnar mes de 20 anys probablement prop dels trenta.
Era fill de la reina principal Amosis-Nefertari.
Durant el seu regnat la seva mare va restar com "esposa d'Amon".
Del rei es coneix una filla, de la que es va trobar el taüt, anomenada Satamun.
El seu regnat fou pacífic.
Es van restaurar temples a diverses parts i entre elles a Elefantina, Kom Ombo, Abidos i Nekhbet. Va construir el temple de Karnak a Tebes amb pedra que va portar de Hatnub i Bosra i arena de Djebel al-Silsila. L'Avinguda de pedra de Karnak fou obra seva i avui es troba reconstruïda. També va construir una capella a Amon amb una barca sagrada i va construir un temple d'Hathor.
Amenofis fou declarat deu pels sacerdots abans de la seva mort, un honor concedit rarament.
Amenofis i la seva mare Amosis-Nefertari foren especialment adorats a Deir al-Madinah.
Fou el primer rei que va construir la seva tomba a una certa distancia del seu temple mortuori, cosa que després va esdevenir corrent. La seva tomba podria ser una de Dra Abu al-Naga o la numero KV 39 de la vall dels reis. La seva mòmia, la del seu pare i altres, foren trobades en molt bon estat, el 1881.
Amenofis va tenir un fill, però va morir infant. Per manca de successió la corona va passar al seu cunyat Tuthmosis I, casat amb una germana esmentada com Amosis. Es possible que Tuthmosis fos net de Amosis.
La civilització egípcia és una de les més antigues que es coneixen. Es va desenvolupar cap a l’any 3000 abans de Crist al nord-est d’Àfrica, en unes de les terres planes i fèrtils regades pel riu Nil. Va durar fins el segle I abans de Crist.
El cap polític i religiós d’Egipte era el Faraó que era adorat com un déu.
Vivia en palaus immensos, envoltat de la seva cort, de grans luxes. La cort del Faraó era formada per centenars de servidor, esclaus, soldats i funcionaris. Els funcionaris eren ajudants dels Faraó, sabien escriure i comptar, i s’ocupaven de cobrar els impostos i de controlar i anotar tot el que passava.
Quan morien, els cadavers dels faraons eren embalsamats per conservar-los. Les vísceres del cos del difunt es guardaven en un vasos funeraris.
La religió va tenir un paper molt important. Cada faraó formava part d’una Dinastía, membres d’una mateixa família que van governar Egipte en un periode de temps concret.
Durant la Dinastia V, els faraons van començar a atribuir-se ascendència divina i des d’aquella època van ser venerats com a fills de Ra, l’únic déu important venerat de manera constant a l’antic Egipte.
Durant les primeres dinasties de faraons es van construir importants complexos funeraris per als faraons, que temps després esdevindrien en les grans piràmides, grans símbols de l’antic Egipte. Les Piramides eren tombes reials.
TUTMOSIS I
TERCER REI DE LA XVIII DINASTIA
Fill d’Amenofis I i d’una princesa anomenada Seniseneb, tot i que no hi ha seguretat sobre la partenitat d’Amenofis. Probablement va ser un fill il.legitim. Tutmosis I va començar el seu regnat amb una campanya contra Núbira.
Va dedicar-se després a l’administració del seu regne fent de Memfis la seva segona capital. Durant el seu regnat va realitzar nombroses construccions, sobretot a Karnak, on va començar el temple d’Amón.
La seva sobtada mort va provocar una important crisi dinàstica, ja que els seus dos fills havien mort temps abans.
Tutmosis I va ser el primer faraó que va construir la seva tomba a la Vall dels Reis.
AMENOFIS III
SETÈ REI DE LA XVIII DINÀSTIA
Amenofis III va ser el successor de Tutmosis III.
Va esdevenir un faraó de temperament enèrgic, amant de la guerra, de la caça i en general dels exercicis violents, expert en cavalls i en el maneig del rem i de l’arc. Durant el seu regnat va realitzar diferents campanyes per Síria, sotmeten pobles sencers i obligant-los a fer quantiosos tributs de guerra. Va ser un faraó envoltat de fons funcionaris, que van fer funcionar molt bé la seva administració. També va ser flexible en el culte a divinitats asiàtiques. En morir va ser enterrat a la Vall dels Reis. La seva tomba, bellament decorada, conté la totalitat de textos i algunes escenes del llibre L’Amduat i en la qual es va trobar el seu sarcòfag i mòmia.
AMENOFIS IV
DESÈ REI DE LA XVIII DINÀSTINA
Fill i successor d’Amenofis III, va ser conegut com Amenofis IV, tot i que el seu nóm era Akenaton. Va iniciar relacions d’Egipte amb països estrangers mostrant el prestigi que Egipte tenia a nivell internacional.
El faraó Amenofis IV va passar a la història com el faraó heretge i com un dels primers reformadors religiosos amb clares tendències monoteístes entorn d’Atón, a qui va edificar nombrosos temples en tot el país. Per molts estudiosos Amenofis IV és un dels faraons més interessants.
TUTANKAMON
DOTZÈ REI DE LA XVIII DINÀSTIA
La seva esposa Nefertiti, una de les filles del rei Amenofis IV, van fer que Tuttanhkamon pogués arribar a ser faraó.
Va tenir un curt regnat, ja que va morir amb només 19 anys, i sen saben poques coses. Va morir a causa d’un accident, tot i que molts estudiosos pensen que potser va morir de forma violénta, assassinat, per una fractura al crani o a conseqüència d’una malaltia infecciosa. La seva mort sobtada va plantejar problemes molt seriosos de successió. El Faraó no havia deixat descendència. Tuttnhkamon ha passat a la història per ser la troballa més famosa de l’antic Egipte. La seva tomba va ser trobada a la Vall dels Reis l’any 1922 per Howard Carter, envoltat de fabulosos tresors.
SETI I
SEGON FARAÓ DE LA XIX DINÀSTIA
Va ser fill i successor de Ramsès I. Va regnar durant 15 anys. Va dedicar-se a restablir el poder egipci en les zones asiàtiques. Ja en el seu primer any de govern va efectuar un atac contra els beduins, que s’havien apoderat de diferents fortalesses egipcies. Després atacaria Síria i d’altres zones. Els seu temple funerari el va situar en la Vall dels Reis, a Gurna. Una tomba molt gran i bella, amb moltes pintures de gran valor.
RAMSÈS II
TERCER REI DE LA XIX DINÀSTIA
Ramsés II va ser qualificat com “Sol de tots els països” “Imatge perfecte de Re” i “Gloriós sol d’Egipte”. Va ser un dels més importants faraons egipcis, educat conforme al seu rang i sota l’ideal de grandesa de les Dues Terres. Va ser un excel.lent caçador i sobretot un gran constructor a més d’un excel.lent militar i polític. No va dubtar a fundar diverses ciutats per tot el país que duent el seu nóm. Ramsès va extrendre el seu poder per diferents territoris, sotmeten els Hihites, el domini del quals va quedar garantit amb el matrimoni de Ramsès amb una princesa hihita, filla d’un Khattusilis III. Del seu regnat han arribat molts testimonis d’art i de monuments, com les restes del temple Akhmim. La seva mómia, universalment famosa, es troba al Museu de El Caire. Es creu que Ramsès II va ser el faraó de l’Exode, el perseguidor de Moisés.
CLEÒPATRA VII
DARRERA REINA DE L’ANTIC EGIPTE
Dona de gran intel.ligència i bellesa. Va governar el país juntament amb el seu germà menor Ptolomeo XIII de molt curta edat, amb qui s’havia casat per desig del seu pare. El seu govern es va veure alterat per diverses conspiracions. Acusada de conspiració va haver de fugir a Síria, després tornada a Egipte, va reclutar en el Delta Oriental un exèrcit per enfrontar-se al seu germà i espós. No obstant això la presència de Juli Cesar a Egipte, va evitar una guerra fraticida. La relació amorosa de Cesar amb Cleopatra, va provocar l’anomenada guerra d’Alexandria, contra els seus detractors. Això va fer que el Romà Juli Cesar, es fes l’amo d’Egipte i que posteriorment lliurés el país a Cleòpatra. Posteriorment va ser la parella de Marc Antoni. Temps després Cleòpatra VII va optar per suicidar-se mitjançant la mossegada d’una serp, per evitar caure en mans dels romans, contraris a Marc Antoni.
MENES
UN DELS PRIMRS REIS EGIPSIS
Considerat unificador del país i primer faraó, la historicitat de Menes no ha estat confirmada, tot i haver realitzat nombrosos intents per a identificar-lo amb algú dels primers reis de la I dinastia.
El document més antic que al.ludeix al seu nom data de la meitat del segle XV a. de C.: es tracta d'un escarabeo en el qual apareixen els noms de Menes, Hatshepsut i
THUTMOSIS III
Així mateix, apareix també registrat en les Llistes reals.
Les fonts gregues al.ludeixen a Menes, va ser fundador de Memfis i d'un temple a Ptah, localitat que recull una tradició segons la qual Menes hauria estat salvat durant una cacera per un cocodril, en el record del qual hauria fundat Cocodrilópolis . Sembla ser que el seu regnat va durar 62 anys, i morí trossejat per un hipopòtam.
ZOSER
SEGON FARAÓ DE LA III DINESTIA
Germà i successor de Nebka i fill de la reina Nymaathap, esposa de Khasekhemuy , últim rei de la II dinastia. En els seus monuments, el rei apareix únicament designat amb el seu nom Horus de Netjerikhet i amb el Nebty de Netjerykhetnebty. D'acord amb el Papir de Torí, Djeser va regnar durant dinou anys (vint-i-nou, segons Manetón). La capital del seu regnat es vav situar a Memfis. Va incorporar el déu Ra , el rei dels déus i també déu del sol, al culte reial. Va fer construir varis temples, a diferents llocs del país, amb honor a Horus (fill d’Isis i d’Osiris, deu protector dels infants) a Thot (deu de la escriptura i déu de la Lluna). Va ser enterrat en la piràmide escalonada de Saqqara, el monument funerari de pedra més antic del mon.
KEOPS
SEGON FARAÓ DE LA IV DINESTIA
Va governar des de vers el 2490 fins a vers el 2470 aC, uns 23 anys. Va succeir el seu pare Snefru amb prop de 40 anys.
La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritites I, Henutsen i Nefertkau (aquestes dues últimes, filles de Snefru).
Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom , Piràmide de Kheops, el seu monument funerari. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. Es possible, que l’esfinx de Giza també formés part del complexe funerari de Keops, al ser l’arquitecta Khufu fos també l'autor de tots ells-
Va enviar expedicions al Sinaí i va establir mines de diorita a Núbia, a la regió d'Abu Simbel on s'ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripció a l’Illa Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regió foren objecte de l'atenció del faraó que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura.
Alguns escrits senyalan que no va ser respetuós amb la religió, i que va fer tancar temples e inclús esclavitzar els seus súbdits. La realitat es que va ser un Faraó venerat, per el poble egipci, fins a la época romana, i que va fer edificar temples a Coptos, Memfis i altres llocs.
Del faraó es conserva una petita estatueta de ivori, de tan sols 7,5 cms d’altura, i trobada a un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos.
Fou deïficat durant la Dinastia XXVI i el seu nom escrit a escarabats. S'ha trobat el nom de dos sacerdots encarregat llavors del seu culte.
A la seva mort, el va succeir el seu fill gran Djedefre.
KEFREN
QUART REI DE LA IV DINESTIA
Era fill del faraó Keops i de la reina secundària Henutsen.
Va regnar uns 26 anys .Va succeir a sa germà Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet.
De Khefren n'hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. A un representació del rei es pot veure l'anomenat Temple de l'esfinx amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai fou acabat.
El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare Kheops, i una mica més petita . L'estructura interior també és menys complexa. No obstant Khefren la va batejar com "la gran piràmide".
MICERÍ
REI DE LA IV DINESTIA
Va succeir al faraó Bakka o Baufre.
El seu període de regne fou d'uns 18 anys .
El seu pare fou Khefren i la seva mare la reina Khamerernebti I.
Es va casar amb Khamerernebti II que seria germanastre.
Va explotar les canteres d'Assuan i va dirigir alguna expedició al Sinaí.
Un total de sis estatues de Menkaure (Micerí) foren trobades per l'arqueòleg americà Reisner el 1910 entre elles una estàtua del faraó amb una reina que se suposa podria ser Khamerernebti II
Va construir com a monument funerari la Piràmide que porta el seu nom, Piràmide de Micerí, però que el va batejar com "Menkaure es diví".
La piràmide es menys gran que la del seu pare i avi i esta encaixonada entre 16 capes de granit. Volia també cobrir-la de granit però va morir abans de fer-ho.
AMENEMHAT I
REI EGIPCI, FUNDADOR DE LA XII DINESTIA
El seu regnat va durar uns trenta anys.
La seva mare es deia Nefret i el seu pare es deia Senwusret que era sacerdot.
Sigui per un cop d'estat incruent o mitjançant una revolta seguida d'una guerra civil no gaire llarga, Amenemhet va assolir el poder i es va proclamar rei.
La seva dona principal fou Neferytotenen. Al menys se sap de dues dones més: Dedyet, i Sobekneferu.
Va tenir un fill anomenat Lisht.
El seu fill, Lisht, va construir l'anomenada piràmide d'Amenemhet I.
També va renovar els contactes amb Fenícia, sobretot Biblos, i amb la zona de la mar Egea.
Amenemhet fou constructor de molts edificis: en va construir a Bubastis, Al-Khatana i Tanis i va començar importants edificis a Karnak, incloent el temple original de Mut al sud del gran temple d'Amon. També va construir a Coptos , a Abidos, a Denderah i a Memfis; al nord de Tell al-Daba va començar a construir un temple a Ezbet Rushdi que fou després acabat i ampliat per Sesostris III.
El rei era adorador d'Amon. En el seu temps l'adoració a Amon va substituir com a culte principal al deu guerrer de Tebes, Montu.
Amenemhet I era ja bastant gran quant va morir víctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i corregent era en campanya contra els libis. Dues obres literàries parlen d'aquesta mort. Una d'elles explica que després d'estar amb una de les dones de l'harem se'n va anar a dormir i fou atacat per la seva pròpia guàrdia; va agafar les armes i va lluitar però no va rebre ajut; fou ferit i finalment mort. Tot i així el complot no va reeixir doncs el seu fill Senusret I va ser proclamat rei
AMENOFIS I
SEGON FARAÓ DE LA XVIII DINESTIA
Va regnar mes de 20 anys probablement prop dels trenta.
Era fill de la reina principal Amosis-Nefertari.
Durant el seu regnat la seva mare va restar com "esposa d'Amon".
Del rei es coneix una filla, de la que es va trobar el taüt, anomenada Satamun.
El seu regnat fou pacífic.
Es van restaurar temples a diverses parts i entre elles a Elefantina, Kom Ombo, Abidos i Nekhbet. Va construir el temple de Karnak a Tebes amb pedra que va portar de Hatnub i Bosra i arena de Djebel al-Silsila. L'Avinguda de pedra de Karnak fou obra seva i avui es troba reconstruïda. També va construir una capella a Amon amb una barca sagrada i va construir un temple d'Hathor.
Amenofis fou declarat deu pels sacerdots abans de la seva mort, un honor concedit rarament.
Amenofis i la seva mare Amosis-Nefertari foren especialment adorats a Deir al-Madinah.
Fou el primer rei que va construir la seva tomba a una certa distancia del seu temple mortuori, cosa que després va esdevenir corrent. La seva tomba podria ser una de Dra Abu al-Naga o la numero KV 39 de la vall dels reis. La seva mòmia, la del seu pare i altres, foren trobades en molt bon estat, el 1881.
Amenofis va tenir un fill, però va morir infant. Per manca de successió la corona va passar al seu cunyat Tuthmosis I, casat amb una germana esmentada com Amosis. Es possible que Tuthmosis fos net de Amosis.
he apres moltes coses
ResponderEliminar