SALVADOR DALÍ

2. Introducció sobre Salvador Dalí  

Salvador Dalí fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme.

Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).

Va néixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres.

Dalí va cursar estudis de batxillerat a l'IES on va participar en l'elaboració de la revista Studium.

També va assistir a classes de pintura, on va rebre la seva primera formació artística.

El 1916 va descobrir la pintura moderna en una de les seves vacances estiuenques a Cadaqués amb la família de Ramon Pichot, un artista local que viatjava freqüentment a París.

El 1919 Dalí va realitzar la primera exposició pública al Teatre Municipal de Figueres.

L'any 1921 la mare de Dalí va morir d'un càncer de mama quan ell només tenia setze anys. Després de la seva mort, el pare de Dalí es va casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agradà a Dalí.

L'any 1922 Dalí es va traslladar a Madrid per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Dalí ja cridava l'atenció per la seva excentricitat; duia el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de la moda del segle anterior.

Dalí fou expulsat de l'Acadèmia l'any 1926, poc abans dels seus exàmens finals, després d'afirmar que ningú a l'Acadèmia era prou competent per examinar-lo. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a París, on va conèixer Pablo Picasso, a qui el jove Dalí reverenciava.

Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català convertint-la en la seva musa i companya la resta de la seva vida.

Dalí va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta influència de Picasso i Miró durant els següents anys mentre avançava desenvolupant el seu propi estil.

Dalí es va deixar créixer un extravagant bigoti que es va convertir en una icona de si mateix, influït pel pintor espanyol del segle XVII Diego Velázquez.

Dalí es convertí en un punt de referència del moviment surrealista. Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis, segons André Breton.

L'any 1936 Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències feixistes, esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel·lectuals que van donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dalí es va trasllada als Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va romandre fins el 1948, una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí

Després salvador Dalí sen va anar a la seva casa a Portlligat fins al 1982, any que va morir Gala.

El 23 de gener de 1989 va morir a causa d'una parada cardiorespiratòria a l'Hospital de Figueres, amb 84 anys, i tancant el cercle va ser enterrat (tot i tenir prevista una tomba al costat de la seva esposa Gala a Púbol) a la cripta de Figueres.

3.  Dalí i el Cinema  

Salvador Dalí va néixer amb el cinema. La seva passió pel setè art seria una constant al llarg de la seva vida, com demostra l'exposició que obre les seves portes al públic aquest divendres a la galeria Tate Modern, de Londres.

L'exposició, que han inaugurat aquest dimecres la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarín, documenta la relació del geni de Figueres amb el cinema i la influència d'aquest art en la seva pintura a partir de la seva participació amb Luis Buñuel en dos films surrealistes per excel·lència: 'El gos Andalús' (1928) i 'L'Edat d'Or' (1930).

La famosa seqüència de l'ull de l'heroïna seccionat per una fulla d'afaitar a 'El Perro Andaluz' segueix sent una de les escenes més impactants en la història del cinematògraf, com també quedarà en la memòria la mà plena de formigues, imatge recurrent en moltes de les seves obres d'aquell període. 

Dalí va sentir a més gairebé des del principi una fascinació pel món de Hollywood, gràcies sobretot als germans Marx. Tenia especial admiració pel mut Harpo, a qui va conèixer a París i les humor li semblaven autèntics actes surrealistes.

En companyia de la seva dona, Gala, el pintor va viatjar a Los Angeles per reunir-se amb Harpo. L'actor, disposat a épater al surrealista, el va rebre nu, coronat de roses, i envoltat de centenars de arpes, segons comptaria més tard el propi Dalí.
Aquest va pensar fins i tot fer una pel.lícula amb els germans Marx, 'La dona surrealista'. Aquest va ser un projecte que no va prosperar i que va quedar en una sèrie d'idees i d'imatges que es poden veure a l'exposició londinenca, entre elles la d'una "sopar al desert il.luminada per girafes cremant".

Dalí i el món de Hollywood

Gràcies al seu geni, però també a les seves extravagàncies i al seu sentit innat per a la publicitat, Dalí va connectar immediatament amb el món de Hollywood. Allà li data perquè treballés en seqüències oníriques-la seva gran especialitat-, com la famosa de 'Spellbound' ('Recorda'), en el film d'Alfred Hitchcock.

L'artista va participar en la pel·lícula 'El Perro Andaluz', de Buñuel.

Durant el rodatge d'aquesta última pel·lícula, el 1945, Dalí va conèixer a Walt Disney. Amb ell va signar un contracte per a un curtmetratge d'animació de pocs minuts de durada que havia de combinar imatges reals i dibuixos animats.

El projecte, titulat 'Destinació', va quedar llavors truncat. Però, un nét de Walt Disney, Roy Disney, i el productor Baker Bloodworth el van completar recentment amb el centenar llarg d'escenes, dibuixos i pintures conservades i seguint les instruccions i els esbossos de l'artista.

Totes aquestes pel·lícules s'exhibeixen simultàniament en diferents sales, en pantalla gran i de forma contínua durant l'exposició. D'aquesta manera, els visitants poden interrompre en qualsevol moment el seu recorregut i seure a veure-les. 

Al mateix temps, s'exposen guions i dibuixos preparatoris tant de les pel·lícules acabades com de les frustrades. 'Babaouo' (1932), 'Els Misteris surrealistes de Nova York' o 'La Carretó de la Carn', plens tots ells d'imatges oníriques, castracions i altres fantasies sexuals, són exemples d'això,
 

 4. Museus

Salvador Dalí té tres museus on es reflexa la seva obra i vida:

4 - A. Teatre - Museu Salvador Dalí de Figueres

A - A. Història

El Teatre Museu Salvador Dalí, l’objecte surrealista més gran del món, ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del segle XIX, destruït a la fi de la Guerra Civil. Sobre aquestes ruïnes, Salvador Dalí va decidir crear el seu museu. “ El Teatre – Municipal, al que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el Teatre està just davant de l’església on em vaig batejar; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura”.

A - B. Obres representatives

El Museu conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística del pintor empordanès, des de les seves primeres experiències artístiques – impressionisme, futurisme, cubisme, etc. – i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

4 – B. Castell – Museu Gala Salvador Dalí

B – A. Història

El Castell de Gala i Salvador Dalí de Púbol, documentat des del segle XI, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona, Gala, i en una funció, un lloc adient per al descans i el refugi de la seva esposa. El pas del temps va determinar que aquest espai esdevingués el darrer taller de Salvador Dal, entre 1982 i 1984, i el mausoleu per a la seva musa.

B – B. Obres representades

En el Castell nomes es troba una obra entre els objecte de vida de Gala i Salvador Dalí.

La obre representada és la última que va fer.   

4 – C. Casa – Museu Salvador Dalí

C – A. Història

L’actual Casa - Museu Salvador Dalí de Portlligat va ser l’única casa estable de  Salvador Dalí, el lloc on va viure i  treballar habitualment fins que el 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de Púbol. 

C – B. Obres representades 

A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i  Sales de la 7 a la 12; l’Estudi, Sales 5 i 6, amb multitud d’objectes relacionats amb l’activitat artística; i els espais exteriors, Sala 13 i Patis 14 i 15, especialment pensats per a la vida pública.

5. Opinió del treball

Ens ha agradat molt poder saber més coses sobre Salvador Dalí.

Gracies a aquest treball hem pogut almenys fer alguna ullada per internet a la casa de Salvador Dalí a Portlligat.

El que ens ha agradat més ha sigut el nostre treball en grup ja que ens hem ajudat mútuament i ha sigut una experiència inoblidable.

Ens ha agradat molt aquest treball i esperem que a vosaltres també.

 6. Bibliografia

·         Salvador Dalí Bibliografia

         http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD

·         Fundació Gala i Salvador Dalí Teatre – Museu Dalí

         http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/index.html

·         Fundació Gala i Salvador Dalí Castell – Museu Gala i Dalí

         http://www.salvador-dali.org/museus/pubol/index.html

·         Fundació Gala i Salvador Dalí Casa – Museu Salvador Dalí

      http://www.salvador-dali.org/museus/portlligat/index.html

·         Títol: Dalí

         Autors: Robert Descharnes i Gilles Néret

         Editorial: Taschen

·         Dalí i el Cinema           http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/30/cultura/1180515888.html

·         Imatges

         http://www.google.es/imghp?hl=es&ie=UTF-8&tab=wi   

ELS TRANSPORTS D'ESPLUGUES

Open publication - Free publishing - More esplugues

ELS EXTRATERRESTRES

Open publication - Free publishing - More planetes

L'ANTIC EGIPTE

• Introducció:

L’antic Egipte neix al 4rt mil·lenni i acaba en el naixement de Crist.

Fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van originar societats més complexes. Així doncs, molts poblats neolítics es transformaren en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.

L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels rius, com el Nil, a Egipte.

Es va inventar l'escriptura, que ens permet conèixer millor els pobles del passat, perquè disposem de documents escrits. Amb l'escriptura la humanitat va entrar a la història.

• Situació Geogràfica d’Egipte:

Egipte està localitzat al nord-est d'Àfrica, limita; al nord, amb el mar Mediterrani; al sud, amb el Sudan; a l'est, amb el mar Roig i amb Israel; a l'oest, amb el desert de Líbia.

Els antics egipcis consideraven que el seu territori es dividia en:

1.    La "terra negra“:

Zona fèrtil, localitzada als marges del riu, on els homes vivien en els camps.

2.     La "terra vermella“:

 Zona desèrtica, on s'excavaven les tombes i es construïen els temples funeraris.

També a Egipte es localitzen dos grans regions:

1.    Baix Egipte:

Una vall extensa formada pel delta del Nil.

2.    Alt Egipte:

 Una terra àrida on només hi pot haver vida a l'estreta zona regada per les aigües del riu.

• Les Cases:

Les cases dels antics egipcis es construïen amb maons assecats al sol. Barrejaven fang amb palla i aigua, i després col·locaven la barreja en uns motllos de fusta on els deixaven assecar. Els edificis més importants, com els temples i les piràmides, es construïen amb grans pedres.

• Els Mobles:

Els habitants més rics tenien cadires, taules i llits de fusta que sobre col·locaven coixins, estores o pells.

A vegades també decoraven els mobles amb or. Els més pobres tenien tamborets i taules baixes que possiblement solament  estigueren pintades a mà.

• El menjar i la beguda:

La majoria de la població egípcia tenia una dieta molt senzilla. El pa i la cervesa eren els aliments bàsics, als quals s'afegien el peix sec, les llenties i els pèsols. També consumien fruites, especialment figues i raïm, i utilitzaven mel i dàtils per endolcir i fer pastissos.

El menjar es guardava en unes fulles de palmera, en cistelles o en recipients de ceràmica o de pedra.

El vestuari dels egipcis també era molt senzill: els nens acostumaven a anar nus, mentre que les dones es cobrien amb una tela de lli i els homes amb un drap nuat a la cintura.

Entre els més rics, la roba també era molt lleugera, però, a més, tant els homes com les dones es guarnien amb joies, diademes i pectorals. Les dones acostumaven també a cobrir-se amb perruques molt vistoses.

Només els rics tenien el privilegi de anar amb sandàlies.

• L’Art:

Els artistes de l'antic Egipte feien servir pedra per a esculpir estàtues i relleus, però feien servir fusta com substitut barat i senzill. Les pintures s'obtenien de minerals com les menes de ferro (ocres vermells i grocs), de coure (blau i verd), sutge o carbó vegetal (negre), i calcària (blanc).

Els faraons feien servir els relleus per a gravar batalles victorioses, decrets reials, i escenes religioses.

ALIMENTS TRANGÈNICS - TREBALL

1. INTRODUCCIÓ:

Els aliments transgènics són organismes, plantes o animals, que han estat manipulats genèticament mitjançant tècniques modernes de biotecnologia i enginyeria genètica.

La finalitat de la manipulació genètica és el resultat d’aliments amb qualitats particulars.

Avui en dia tots els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s'autoritzen els que han demostrat que no tenen efectes secundaris per al consum, ni per el medi ambient.

                                                                                

2. HISTÒRIA:

Els primers passos en l'enginyeria genètica es van donar l'any 1973, en què es va crear el primer bacteri recombinant al que se li havia insertat un gen de Salmonella.

L'impressionant potencial d'aquesta tecnologia va fer que la comunitat científica decidís, al Congrés d'Asilomar, recomanar un control i vigilància governamental fins que aquesta tecnologia demostrés ser segura. 

L'any 1978 la primera companyia privada en usar tecnologia d'ADN recombinant (Genentech) va anunciar la creació d'una soca d'E. coli que produïa insulina humana.

3. OBJECTIUS:

La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius:

1.   Fer que aquests organismes adquireixin noves propietats: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes) o més color.

Els aliments transgènics més comuns són el blat de moro i la soja, plantes que s'ha aconseguit que siguin, per exemple, més resistents a les malalties, plagues o a un tipus d'herbicida determinat. També s'han obtingut aliments transgènics animals, com ara carpes i salmons que porten fragments d'ADN que els fa ser més grans i créixer en menys temps.

2.   Fer que aquests organismes extreguin una proteïna o producte metabòlic concret que ens interessa. Un exemple és la síntesi d'insulina humana mitjançant bacteris transgènics (síntesi heteròloga).

4. PROS I CONTRES:

Descripció:

PRO:

L’enginyeria genètica és una nova i valuosa tecnologia que pot desenvolupar  quantitats abundants d’aliments més nutritius, amb grans avantatges per a la humanitat i medi ambient. Aquest nou descobriment científic necessita ser posat en pràctica el més aviat possible per raons humanitàries.

CONTRA:

Amb cada nova tecnologia científica es produeix efectes secundaris per el que es deu tenir molta cautela en implementar l’enginyeria genètica per el que és necessari realitzar proves controlades a llarg plaç en les àrees de la salut humana i impacte medi ambiental.

Es demostra seguretat:

PRO:

Els aliments genèticament dirigits s’han venut en el Estats Units per varis anys i no hi ha evidencia per indicar que aquest aliments han danyat la salut d’alguna manera.

CONTRA:

No hi ha tampoc evidencia de que els aliments genèticament dirigits són segurs per a la salut humana. La raó es la mateixa en els dos casos: no s’han conduit estudis en el ésser humà. No hi ha manera objectiva de determinar si algun d’aquest aliments te efectes al llarg plaç que afecten negativament a la salut.

 Els pagesos:

PRO:

Quan el pagesos recullen la seva collita poden vendre 100% d’ella ja que l’enginyeria genètica a part d’augmentar la mida i fer produir altres qualitats, es capaç de que alguns aliments, com la síndria, no produeixin llavor i no tinguin que vendre el 80% de la collita perquè el 20% la necessitaven per conrear nou aliments.

CONTRA:

Com que, com hem dit abans, els pagesos venen el 100% de la collita, no tenen llavors per conrear, lo que implica que els pagesos tinguin que anar a laboratoris per demanar més llavors artificials, per tant aquets són els que fixen el preu de les llavors.

5. VOCABULARI:

- Biotecnologia: 

És el conjunt de ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

- Biosíntesi:

És el conjunt de processos metabòlics constructius en què l'energia alliberada pel catabolisme

- Metabòlics:

Conjunt de reaccions químiques.

- Catabolisme:

És la part del metabolisme que consisteix en la transformació de molècules orgàniques.

- Enginyeria Genètica:

És el procediment tecnològic que s'utilitza per tal de manipular els gens d'un organisme.

- Salmonel·la (Salmonella):

És un gènere bacterià.

ALIMENTS TRANSGÈNICS - PRESENTACIÓ

Open publication - Free publishing - More aliment

RADIACIÓ GAMMA

• INTRODUCCIÓ:

La radiació gamma és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l’espectre electromagnètic,

que aquesta radiació s’acostuma a mesurar en volts (MeV).

La radiació gamma va ser descoberta el 1900 pel químic francès Paul Villard mentre estudiava l’urani.

Aquests raigs només es produeixen en desintegracions radioactives de nuclis atòmics.

Aquesta radioactivitat és emesa per nuclis excitats, al contrari que les radiacions alfa i beta.

• COM ES PRODUEIX?

Aquesta radiació es provocada per la mort duna gran estrella. La llum que produeix és equivalent a un trillo de sols.

Quan aquesta estrella mort es crea un forat negre el qual es produeix quan una massa de matèria es comprimeix i adquireix una densitat que fins hi tot la llum no pot escapar, però part de la estrella es resisteix a ser absorbida fins el centre del forat negre, com a resultat es forma al seu voltant un dics de matèria que gira a gran velocitat, en pocs segons grans quantitats de plasma surten expulsats pels pols rotatoris que aquests emeten al espai perillosos raigs gamma.

En el moment en que aquests raigs gamma surten a l’espai es produeix una enorme supernova.   

• QUÈ PASSARIA?

Si un esclat de raigs Gamma arribes fins a la nostra terra l’energia alliberada contra l’atmosfera de la terra seria com una explosió nuclear de 10.000 megatones, la capa d’ozó es destruiria i cauria pluja àcida però també sorgirien incendis i la vegetació quedaria arrasada i seria com un hivern nuclear lo qual s’extingirien una gran quantitat d’espècies.

Estadísticament només hi ha una probabilitat de que aquesta hipòtesis passes entre 1% però igualment això no ens tranquil·litzaria si estiguéssim en aquell moment.   

• PROTECCIÓ:

La protecció contra la radiació gamma necessita una gran quantitat de massa per a ser efectiva. Aquest tipus de radiació és absorbida millor per materials amb un nombre atòmic elevat i una gran densitat. Com més gran sigui l'energia dels raigs, més gruixuda haurà de ser la protecció. Per exemple, una radiació gamma que requereix 1 cm de plom per reduir la seva intensitat a la meitat, necessitarà 6 cm de formigó per aconseguir el mateix.

• EFECTES:

Els Radiació Gamma te la propietat de descompondre les molècules.

A poc temps que un ésser vius a estat sotmès a una radiació Gamma aquell comença a sentir mal estar, vomita, com a altre conseqüència li comencen a aparèixer cremades de pell i li comença a caure el cabell, això a part de que té Diarrees i Nàusees.

Però a llarg temps com em dit abans augmenten els efectes i es provoca un càncer.

• DICCIONARI:

Àtom:

Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques.

Nucli Atòmic:

El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit.

Partícula subatòmica:

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per sí sola no conserva les propietats d'un element químic.

Poden formar part dels àtoms.

Ió: 

En física i química, un ió és un àtom o molècula amb càrrega elèctrica. S'anomena catió un ió amb càrrega positiva, i anió un ió amb càrrega negativa.

Ionització:

La ionització és el procés físic en el qual un àtom es converteix en un ió a l'afegir-li o treure-li electrons.

Aquest procés és diferent, depenent de si es produeix un ió positiu o negatiu.

Supernova:

Una supernova és una explosió estel·lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels.

Urani:

L' urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92.

És pesant, de color blanc-argentí, tòxic, metàl·lic i radioactiu.

RADIACIÓ CÒSMICA

• INTRODUCCIÓ: 

La radiació còsmica és causada pels raigs còsmics els quals són partícules subatòmiques que procedeixen de l’espai exterior que aquestes a causa de la velocitat que arriben a agafar tenen un energia elevada. Victor Franz Hess (físic nord-americà d'origen austríac) va demostrar l'any 1911 que la ionització atmosfèrica augmenta amb l'altitud, i va concloure que la radiació havia de procedir de l'espai exterior. El descobriment que la intensitat de radiació depèn de l'altitud ens indica que les partícules que formen la radiació estan elèctricament carregades i que són desviades pel camp magnètic terrestre.

• ORIGEN: 

Se sap que el Sol emet raigs còsmics de baixa energia en els períodes que es produeixen grans erupcions solars, però aquests fenòmens estel•lars no són freqüents, per tant no expliquen l'origen dels raigs còsmics. Com tampoc les erupcions d'altres estrelles semblants al Sol. Les grans explosions de supernoves són, almenys, responsables de l'acceleració inicial de gran part dels raigs còsmics, ja que les restes d'aquestes explosions són potents fonts de ràdio, que impliquen la presència d'electrons d'alta energia.

• EFECTES:

Els raigs còsmics poden mutar gens humans, augmentat la possibilitat de produir mutacions cancerígenes.

• CURIOSITAT:

Els 4 fantàstics En la història dels 4 fantàstiques diuen que van posseir els seus superpoders a partir de raigs còsmics que van rebre de l'univers mentre feien una expedició.

RADIACIÓ CÒSMICA I GAMMA

Radiació Gamma i Còsmica on Prezi

BLOG DE L'ESCRIPTORA FLAVIA COMPANY

La senyora Flavia Company és escriptora de novel·les per a petis i grans i que apart de realitzar aquesta feina també ha participat en diaris on ha realitzat un espai molt divertit. Us recomano que visiteu la seva web:

http://fcompany.blogspot.com/ 

SOME AND ANY

Some and Any on Prezi