28 may 2012
16 mar 2012
HANDS UNITED - CLIPMETRAGES COMPETITION
This video has been created to improve my english and help the childrens of Africa.
1 mar 2012
3 feb 2012
1 feb 2012
31 ene 2012
SALVADOR DALÍ
2. Introducció sobre Salvador Dalí
Salvador Dalí fou un pintor, decorador
i escriptor
empordanès,
un dels principals representants del surrealisme.
Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura,
també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura,
la joieria
i el teatre,
treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure
alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).
Va néixer l'11 de maig
de 1904 al
carrer Monturiol de la ciutat de Figueres.
Dalí va cursar estudis de batxillerat a l'IES on va participar en l'elaboració de la
revista Studium.
També va assistir a classes de pintura, on va rebre la
seva primera formació artística.
El 1916
va descobrir la pintura moderna en una de les seves vacances estiuenques a Cadaqués
amb la família de Ramon Pichot, un artista local que viatjava
freqüentment a París.
El 1919
Dalí va realitzar la primera exposició pública al Teatre Municipal de Figueres.
L'any 1921
la mare de Dalí va morir d'un càncer de mama
quan ell només tenia setze anys. Després de la seva mort, el pare de Dalí es va
casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agradà a Dalí.
L'any 1922
Dalí es va traslladar a Madrid
per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar
a la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando.
Dalí ja cridava l'atenció per la seva excentricitat; duia
el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de
la moda del segle anterior.
Dalí fou expulsat de l'Acadèmia l'any 1926, poc abans dels seus
exàmens finals, després d'afirmar que ningú a l'Acadèmia era prou competent per
examinar-lo. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a París,
on va conèixer Pablo Picasso, a qui el jove Dalí reverenciava.
Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués
una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard
i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català
convertint-la en la seva musa i companya la resta de la seva vida.
Dalí va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta
influència de Picasso i Miró durant els següents anys mentre avançava
desenvolupant el seu propi estil.
Dalí es va deixar créixer un extravagant bigoti
que es va convertir en una icona de si mateix, influït pel pintor espanyol del segle XVII
Diego Velázquez.
Dalí es convertí en un punt de referència del moviment
surrealista. Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis, segons André Breton.
L'any 1936
Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències
feixistes, esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel·lectuals que van
donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant
la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dalí es va trasllada als
Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va
romandre fins el 1948,
una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i
on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí
Després salvador Dalí sen va anar a la seva casa a
Portlligat fins al 1982, any que va morir Gala.
El 23 de gener de 1989 va morir a causa d'una parada cardiorespiratòria
a l'Hospital de Figueres, amb 84 anys, i tancant el cercle va ser enterrat (tot
i tenir prevista una tomba al costat de la seva esposa Gala a Púbol) a la
cripta de Figueres.
3. Dalí i el Cinema
Salvador Dalí va néixer amb el cinema. La seva passió pel
setè art seria una constant al llarg de la seva vida, com demostra l'exposició
que obre les seves portes al públic aquest divendres a la galeria Tate Modern,
de Londres.
L'exposició, que han inaugurat aquest dimecres la infanta
Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarín, documenta la relació del geni de
Figueres amb el cinema i la influència d'aquest art en la seva pintura a partir
de la seva participació amb Luis Buñuel en dos films surrealistes per excel·lència:
'El gos Andalús' (1928) i 'L'Edat d'Or' (1930).
La famosa seqüència de l'ull de l'heroïna seccionat per una fulla d'afaitar
a 'El Perro Andaluz' segueix sent una de les escenes més impactants en la
història del cinematògraf, com també quedarà en la memòria la mà plena de
formigues, imatge recurrent en moltes de les seves obres d'aquell període.
Dalí va
sentir a més gairebé des del principi una fascinació pel món de Hollywood,
gràcies sobretot als germans Marx. Tenia especial admiració pel mut Harpo, a
qui va conèixer a París i les humor li semblaven autèntics actes surrealistes.
En companyia de la seva dona, Gala, el pintor va viatjar a Los Angeles per
reunir-se amb Harpo. L'actor, disposat a épater al surrealista, el
va rebre nu, coronat de roses, i envoltat de centenars de arpes, segons
comptaria més tard el propi Dalí.
Aquest va pensar fins i tot fer una pel.lícula amb els germans Marx, 'La dona surrealista'. Aquest va ser un projecte que no va prosperar i que va quedar en una sèrie d'idees i d'imatges que es poden veure a l'exposició londinenca, entre elles la d'una "sopar al desert il.luminada per girafes cremant".
Aquest va pensar fins i tot fer una pel.lícula amb els germans Marx, 'La dona surrealista'. Aquest va ser un projecte que no va prosperar i que va quedar en una sèrie d'idees i d'imatges que es poden veure a l'exposició londinenca, entre elles la d'una "sopar al desert il.luminada per girafes cremant".
Dalí i el món de Hollywood
Gràcies al seu geni, però també a les seves
extravagàncies i al seu sentit innat per a la publicitat, Dalí va connectar
immediatament amb el món de Hollywood. Allà li
data perquè treballés en seqüències oníriques-la seva gran especialitat-, com
la famosa de 'Spellbound' ('Recorda'), en el film d'Alfred Hitchcock.
L'artista va participar en la pel·lícula 'El Perro Andaluz', de Buñuel.
L'artista va participar en la pel·lícula 'El Perro Andaluz', de Buñuel.
Durant el rodatge d'aquesta última pel·lícula,
el 1945, Dalí va conèixer a Walt Disney. Amb ell va signar un contracte per a
un curtmetratge d'animació de pocs minuts de durada que havia de combinar
imatges reals i dibuixos animats.
El projecte,
titulat 'Destinació', va quedar llavors truncat. Però, un nét de Walt Disney,
Roy Disney, i el productor Baker Bloodworth el van completar recentment amb el
centenar llarg d'escenes, dibuixos i pintures conservades i seguint les
instruccions i els esbossos de l'artista.
Totes aquestes pel·lícules s'exhibeixen simultàniament en diferents sales, en pantalla gran i de forma contínua durant l'exposició. D'aquesta manera, els visitants poden interrompre en qualsevol moment el seu recorregut i seure a veure-les.
Al mateix temps, s'exposen
guions i dibuixos preparatoris tant de les pel·lícules acabades com de les
frustrades. 'Babaouo' (1932), 'Els Misteris surrealistes de Nova York' o 'La
Carretó de la Carn', plens tots ells d'imatges oníriques, castracions i altres
fantasies sexuals, són exemples d'això,
Salvador Dalí té tres museus on es reflexa la seva obra i
vida:
4 - A. Teatre - Museu Salvador Dalí de Figueres
A - A. Història
El Teatre Museu Salvador Dalí, l’objecte surrealista més
gran del món, ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del
segle XIX, destruït a la fi de la Guerra Civil. Sobre aquestes ruïnes, Salvador
Dalí va decidir crear el seu museu. “ El
Teatre – Municipal, al que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres
raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè
el Teatre està just davant de l’església on em vaig batejar; i la tercera,
perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la
meva primera mostra de pintura”.
A - B. Obres representatives
El Museu conté un ampli ventall d’obres que descriuen la
trajectòria artística del pintor empordanès, des de les seves primeres
experiències artístiques – impressionisme, futurisme, cubisme, etc. – i les
seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la
seva vida.
4 – B. Castell – Museu Gala Salvador Dalí
B – A. Història
El Castell de Gala i Salvador Dalí de Púbol, documentat des del segle XI,
permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant
esforç creatiu pensant en una persona, Gala, i en una funció, un lloc adient
per al descans i el refugi de la seva esposa. El pas del temps va determinar
que aquest espai esdevingués el darrer taller de Salvador Dal, entre 1982 i
1984, i el mausoleu per a la seva musa.
B – B. Obres representades
En el Castell nomes es troba una obra entre els objecte de vida de Gala i
Salvador Dalí.
La obre representada és la última que va fer.
4 – C. Casa –
Museu Salvador Dalí
C – A. Història
L’actual Casa - Museu
Salvador Dalí de Portlligat va ser l’única casa estable
de Salvador Dalí, el lloc on va viure i treballar habitualment fins
que el 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de
Púbol.
C – B. Obres representades
A la casa es poden diferenciar tres àmbits:
on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i Sales
de la 7 a la 12; l’Estudi, Sales 5 i 6, amb multitud d’objectes relacionats amb
l’activitat artística; i els espais exteriors, Sala 13 i Patis 14 i 15,
especialment pensats per a la vida pública.
5. Opinió del treball
Ens ha agradat molt poder saber més coses sobre Salvador Dalí.
Gracies a aquest treball hem pogut almenys fer alguna ullada per internet a
la casa de Salvador Dalí a Portlligat.
El que ens ha agradat més ha sigut el nostre treball en grup ja que ens hem
ajudat mútuament i ha sigut una experiència inoblidable.
Ens ha agradat molt aquest treball i esperem que a vosaltres també.
·
Salvador
Dalí Bibliografia
·
Fundació
Gala i Salvador Dalí Teatre – Museu Dalí
·
Fundació
Gala i Salvador Dalí Castell – Museu Gala i Dalí
·
Fundació
Gala i Salvador Dalí Casa – Museu Salvador Dalí
·
Títol:
Dalí
Autors: Robert Descharnes i
Gilles Néret
Editorial: Taschen
·
Dalí i
el Cinema http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/30/cultura/1180515888.html
·
Imatges
L'ANTIC EGIPTE
- Introducció:
L’antic Egipte neix al 4rt mil·lenni i acaba en el naixement de
Crist.
Fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van
originar societats més complexes. Així doncs, molts poblats neolítics es
transformaren en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions
urbanes.
L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant
dels rius, com el Nil, a Egipte.
Es va inventar l'escriptura, que ens permet conèixer
millor els pobles del passat, perquè disposem de documents escrits. Amb
l'escriptura la humanitat va entrar a la història.
- Situació Geogràfica d’Egipte:
Egipte està localitzat al
nord-est d'Àfrica, limita; al nord, amb el
mar Mediterrani; al sud, amb el Sudan; a l'est, amb el
mar Roig i amb Israel; a l'oest, amb el desert de
Líbia.
Els antics egipcis consideraven que el seu territori es dividia en:
1. La "terra negra“:
Zona fèrtil, localitzada als
marges del riu, on els homes vivien en els camps.
2. La "terra vermella“:
Zona desèrtica, on s'excavaven les tombes i es construïen els
temples funeraris.
També a Egipte es localitzen dos grans regions:
1. Baix
Egipte:
Una vall extensa
formada pel delta del Nil.
2. Alt
Egipte:
Una terra àrida on només hi pot
haver vida a l'estreta zona regada per les aigües del riu.
- Les Cases:
Les cases dels antics
egipcis es construïen amb maons assecats al sol. Barrejaven fang amb palla i
aigua, i després col·locaven la barreja en uns motllos de fusta on els deixaven
assecar. Els edificis més importants, com els temples i les piràmides, es construïen
amb grans pedres.
- Els Mobles:
Els habitants més rics tenien cadires, taules
i llits de fusta que sobre col·locaven coixins, estores o pells.
A vegades també
decoraven els mobles amb or. Els més pobres tenien tamborets i taules baixes
que possiblement solament estigueren
pintades a mà.
- El menjar i la beguda:
La majoria de la població egípcia tenia una dieta molt senzilla.
El pa i la cervesa eren els aliments bàsics, als quals s'afegien el peix sec, les llenties i els pèsols.
També consumien fruites, especialment figues i raïm, i utilitzaven mel i dàtils
per endolcir i fer pastissos.
El menjar es guardava
en unes fulles de palmera, en cistelles o en recipients de ceràmica o de pedra.
El vestuari dels egipcis també era molt senzill:
els nens acostumaven a anar nus, mentre que les dones es cobrien amb una tela
de lli i els homes amb un drap nuat a la cintura.
Entre
els més rics, la roba també era molt lleugera, però, a més, tant els homes com
les dones es guarnien amb joies, diademes i pectorals. Les dones acostumaven
també a cobrir-se amb perruques molt vistoses.
Només
els rics tenien el privilegi de anar amb sandàlies.
- L’Art:
Els
artistes de l'antic Egipte feien servir pedra per a esculpir estàtues i relleus,
però feien servir fusta com substitut barat i senzill. Les pintures s'obtenien
de minerals com les menes de ferro (ocres vermells i grocs), de coure (blau i
verd), sutge o carbó vegetal (negre), i calcària (blanc).
Els
faraons feien servir els relleus per a gravar batalles victorioses, decrets reials, i escenes
religioses.
ALIMENTS TRANGÈNICS - TREBALL
1. INTRODUCCIÓ:
Els
aliments transgènics són organismes, plantes o animals, que han estat
manipulats genèticament mitjançant tècniques modernes de biotecnologia i
enginyeria genètica.
La
finalitat de la manipulació genètica és el resultat d’aliments amb qualitats
particulars.
Avui en dia tots
els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s'autoritzen
els que han demostrat que no tenen efectes secundaris per al consum, ni per el
medi ambient.
2. HISTÒRIA:
Els primers
passos en l'enginyeria genètica es van donar l'any 1973, en què es va crear el
primer bacteri recombinant al que se li havia insertat un gen de Salmonella.
L'impressionant
potencial d'aquesta tecnologia va fer que la comunitat científica decidís, al
Congrés d'Asilomar, recomanar un control i vigilància governamental fins que
aquesta tecnologia demostrés ser segura.
L'any 1978 la
primera companyia privada en usar tecnologia d'ADN recombinant (Genentech) va
anunciar la creació d'una soca d'E. coli que produïa
insulina humana.
3. OBJECTIUS:
La inserció de gens en els organismes pot tenir
diversos objectius:
1.
Fer que aquests
organismes adquireixin noves propietats: augment de grandària, millora del
gust, més resistència a plagues (insectes) o més color.
Els aliments transgènics més comuns són el blat de moro i la soja, plantes que s'ha
aconseguit que siguin, per exemple, més resistents a les malalties, plagues o a
un tipus d'herbicida determinat. També s'han obtingut aliments transgènics
animals, com ara carpes i salmons que porten fragments d'ADN que els fa ser més grans i créixer en menys temps.
2.
Fer que aquests
organismes extreguin una proteïna o producte metabòlic concret que ens
interessa. Un exemple és la síntesi d'insulina humana mitjançant bacteris
transgènics (síntesi heteròloga).
4. PROS I CONTRES:
Descripció:
PRO:
L’enginyeria genètica és una nova i
valuosa tecnologia que pot desenvolupar
quantitats abundants d’aliments més nutritius, amb grans avantatges per
a la humanitat i medi ambient. Aquest nou descobriment científic necessita ser
posat en pràctica el més aviat possible per raons humanitàries.
CONTRA:
Amb cada nova tecnologia científica es
produeix efectes secundaris per el que es deu tenir molta cautela en
implementar l’enginyeria genètica per el que és necessari realitzar proves
controlades a llarg plaç en les àrees de la salut humana i impacte medi
ambiental.
Es
demostra seguretat:
PRO:
Els aliments genèticament dirigits s’han
venut en el Estats Units per varis anys i no hi ha evidencia per indicar que
aquest aliments han danyat la salut d’alguna manera.
CONTRA:
No hi ha tampoc evidencia de que els
aliments genèticament dirigits són segurs per a la salut humana. La raó es la
mateixa en els dos casos: no s’han conduit estudis en el ésser humà. No hi ha
manera objectiva de determinar si algun d’aquest aliments te efectes al llarg
plaç que afecten negativament a la salut.
PRO:
Quan el pagesos recullen la seva collita
poden vendre 100% d’ella ja que l’enginyeria genètica a part d’augmentar la
mida i fer produir altres qualitats, es capaç de que alguns aliments, com la
síndria, no produeixin llavor i no tinguin que vendre el 80% de la collita
perquè el 20% la necessitaven per conrear nou aliments.
CONTRA:
Com que, com hem dit abans, els pagesos
venen el 100% de la collita, no tenen llavors per conrear, lo que implica que
els pagesos tinguin que anar a laboratoris per demanar més llavors artificials,
per tant aquets són els que fixen el preu de les llavors.
5.
VOCABULARI:
- Biotecnologia:
És el conjunt de ciències que té per objectiu l'estudi
dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.
- Biosíntesi:
És el conjunt de processos metabòlics constructius en
què l'energia alliberada pel catabolisme
- Metabòlics:
Conjunt de reaccions químiques.
- Catabolisme:
És la part del metabolisme que consisteix
en la transformació de molècules orgàniques.
- Enginyeria Genètica:
És el procediment tecnològic que s'utilitza per
tal de manipular els gens d'un organisme.
- Salmonel·la (Salmonella):
És un gènere bacterià.
RADIACIÓ GAMMA
- INTRODUCCIÓ:
La radiació gamma és
una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l’espectre
electromagnètic,
que aquesta radiació
s’acostuma a mesurar en volts (MeV).
La radiació gamma va
ser descoberta el 1900 pel químic francès Paul Villard mentre estudiava
l’urani.
Aquests raigs només es
produeixen en desintegracions radioactives de nuclis atòmics.
Aquesta radioactivitat
és emesa per nuclis excitats, al contrari que les radiacions alfa i beta.
- COM ES PRODUEIX?
Aquesta radiació es
provocada per la mort duna gran estrella. La llum que produeix és equivalent a
un trillo de sols.
Quan aquesta estrella
mort es crea un forat negre el qual es produeix quan una massa de matèria es
comprimeix i adquireix una densitat que fins hi tot la llum no pot escapar,
però part de la estrella es resisteix a ser absorbida fins el centre del forat
negre, com a resultat es forma al seu voltant un dics de matèria que gira a
gran velocitat, en pocs segons grans quantitats de plasma surten expulsats pels
pols rotatoris que aquests emeten al espai perillosos raigs gamma.
En el moment en que
aquests raigs gamma surten a l’espai es produeix una enorme supernova.
- QUÈ PASSARIA?
Si un esclat de raigs
Gamma arribes fins a la nostra terra l’energia alliberada contra l’atmosfera de
la terra seria com una explosió nuclear de 10.000 megatones, la capa d’ozó es
destruiria i cauria pluja àcida però també sorgirien incendis i la vegetació
quedaria arrasada i seria com un hivern nuclear lo qual s’extingirien una gran
quantitat d’espècies.
Estadísticament només
hi ha una probabilitat de que aquesta hipòtesis passes entre 1% però igualment
això no ens tranquil·litzaria si estiguéssim en aquell moment.
- PROTECCIÓ:
La protecció contra la radiació gamma
necessita una gran quantitat de massa per a ser efectiva. Aquest tipus de
radiació és absorbida millor per materials amb un nombre atòmic elevat i una gran densitat. Com més gran sigui l'energia
dels raigs, més gruixuda haurà de ser la protecció. Per exemple, una radiació
gamma que requereix 1 cm de plom per reduir la
seva intensitat a la meitat, necessitarà 6 cm de formigó per aconseguir el mateix.
- EFECTES:
Els Radiació Gamma te la propietat de descompondre
les molècules.
A poc temps que un ésser vius a estat
sotmès a una radiació Gamma aquell comença a sentir mal estar, vomita, com a
altre conseqüència li comencen a aparèixer cremades de pell i li comença a
caure el cabell, això a part de que té Diarrees i Nàusees.
Però a llarg temps com em dit abans
augmenten els efectes i es provoca un càncer.
- DICCIONARI:
Àtom:
Un àtom és la part més
petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element
químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula
àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats
per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques.
Nucli Atòmic:
El nucli atòmic és la
part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però
que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit.
Partícula subatòmica:
Una partícula
subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per sí sola no
conserva les propietats d'un element químic.
Poden formar part dels
àtoms.
Ió:
En física i química,
un ió és un àtom o molècula amb càrrega elèctrica. S'anomena catió un ió amb
càrrega positiva, i anió un ió amb càrrega negativa.
Ionització:
La ionització és el
procés físic en el qual un àtom es converteix en un ió a l'afegir-li o
treure-li electrons.
Aquest procés és
diferent, depenent de si es produeix un ió positiu o negatiu.
Supernova:
Una supernova és una
explosió estel·lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats
estels.
Urani:
L' urani és un element
químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92.
És pesant, de color
blanc-argentí, tòxic, metàl·lic i radioactiu.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)